Pintors Catalans (Mercè Huerta Busquets)

Figueres, 24 de desembre de 1929 - Girona, 21 de juliol de 2015. Fou una pintora catalana, de formació autodidacta. La seva obra pictòrica es va desenvolupar en totes les temàtiques destacant els paisatges, els interiors, les flors, els retrats, la figura humana a partir del model viu.

Era filla de Carlos Huerta Flores i de Rosa Busquets Bassach. Va tenir dues germanes més grans: Rosa Huerta Busquets (1918-2011) i Carmen Huerta Busquets (1919-1991). El seu pare i la seva mare, ambdós, eren telegrafistes i exercien la seva professió a Telègrafs de Figueres. La tasca professional dels pares la va portar a viure a Valls entre 1942 i 1958. I a continuació, a Girona, d’on ja no se'n va moure. En aquesta ciutat va conèixer el qui va ser el seu marit, l’advocat i periodista Narcís-Jordi Aragó i Masó. El matrimoni Aragó – Huerta va viure sempre a la casa Masó del carrer de les Ballesteries, actualment seu de la Fundació Rafael Masó, de la qual va ser presidenta d’honor.

Mercè Huerta va pintar sempre, des de ben petita. L’any 1941 va rebre les primeres classes de dibuix de part del professor Eduard Rodeja, a l’Institut Ramon Muntaner, de Figueres. Entre 1948 i 1950, a Valls, la seva professora va ser la italiana Rosa Màndoli, amb qui va aprendre a dibuixar del natural, a proporcionar els objectes, a representar-los amb la perspectiva correcta i fer-ne els detalls. De 1977 a 1979, va estudiar la teoria del color al taller del pintor Isidre Vicens, i el 1980 va assistir a les classes de dibuix i pintura a l’Estudi d’Art de Domènec Fita, a Girona. Després, va ser professora en aquest Estudi d’Art durant uns quants anys. L’any 1985 va obtenir per oposició la plaça de professora de dibuix i pintura, especialitat model a l’Escola Municipal d’Art de Girona, on va treballar fins 1994. Després, va seguir impartint cursos més curts en diferents espais com l’Escola Infantil La Farga, el Museu d’Art, el Palau de Caramany, a l’estudi Dolors Torró, al Centre Cívic Santa Eugènia.

Mercè Huerta va ser sobretot una artista autodidacta, ella mateixa considerava que el principal interès de la seva obra no era el resultat final sinó el procés seguit. Considerem que les seves predileccions van ser la figura humana i els paisatges. Va seguir una línia de simplificació i depuració, amb obres que potser sense arribar a l’abstracció total s’allunyaven de la figuració. Els colors de la seva paleta eren rosats, blaus, ataronjats, lilosos, verds, una gamma d’una remarcable qualitat poètica (Goday i Sala, 2016). Va realitzar un quarantena d’exposicions individuals i va participar en més de setanta de col·lectives.