Pintors Catalans (Àngel Badia i Camps)

Puig-reig (Barcelona), el 13 de desembre de 1929 - Barcelona, 21 de febrer de 2019. Fou un pintor, il·lustrador i dibuixant de còmic català. Fill d'Àngel Badia, escrivent de cal Pons, que fou regidor de l'ajuntament durant la Segona República, la seva família es va veure obligada, per aquest motiu, a exiliar-se. En tornar, les autoritats li van prohibir instal·lar-se de nou al seu municipi natal i va fixar la seva residència a Barcelona. Malgrat haver viscut tota la seva vida professional lluny del Berguedà, va mantenir el lligam amb Puig-reig a través d'amics de la infantesa, i havia manifestat el desig d'exposar-hi la seva obra.
Va ingressar el 1950 a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i va començar a treballar principalment per a revistes romàntiques britàniques de l'editorial Fleetway. També va treballar per al mercat nòrdic a través de l'editorial Semic i als Estats Units. Aquests treballs van ser obtinguts a través d'agències de sindicació com Selecciones Ilustradas que van permetre treballar a nombrosos artistes de la seva generació en mercats molt més lucratius que l'espanyol d'aquella època.

Si bé va realitzar algunes historietes el seu treball va brillar principalment en la il·lustració de portades. Resulta especialment notable el seu mestratge en el dibuix de la figura femenina, estilitzat i elegant, que ha influït en artistes posteriors. El seu treball s'ha comparat amb el de Jorge Longarón, dibuixant també de Selecciones Ilustradas.
A Espanya va treballar principalment per a les editorials Bruguera i Ricart, i es va centrar en historietes romàntiques com Lupita, Mariló, Sentimental, Model, Dalia, Florita, Merche o Sissi, així com il·lustrant nombrosos llibres juvenils i infantils per a les editorials Molino (per exemple, les portades d'Alfred Hitchcock y Los tres investigadores), Afha i Planeta, i fins i tot àlbums de cromos com a Hombres en Lucha. També va crear personatges humorístics, com Pilaropo.

Va realitzar la seva primera exposició com a pintor el 1974 i des de llavors es va anar centrant la seva labor com a pintor artístic, àmbit en el qual és àmpliament reconegut. El seu estil és figuratiu, amb preferència pel nu i la figura humana i ocasionalment naturaleses mortes i paisatges. Usa tant la tècnica de l'oli com altres afins al dibuix. Des de 1987 va exposar regularment a la Sala Parés de Barcelona i va realitzar nombroses exposicions tant a Espanya com en altres països.