Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria de Cervera)

És una església gòtica amb elements romànics, situada al municipi de Cervera, la Segarra. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. L'arquitectura externa de Santa Maria queda parcialment oculta darrere l'edifici de la Paeria de Cervera i el campanar, de manera que només es pot apreciar lleugerament des dels llocs que en el passat havien estat utilitzats com a cementiri. Des del carrer de la Sebolleria s'entreveu l'absis, absolutament desgastat per l'erosió, i des de la plaça del Fossar, el portal de Sant Martí, d'estil romànic.
L'església de santa Maria de Cervera és un dels edificis religiosos més notables de l'arquitectura gòtica catalana. Consta de tres naus, amb capelles laterals entre els contraforts. La nau central és formada per tres trams quadrats, i les laterals, més baixes, per trams de mig quadrat. L'absis és poligonal i disposa d'un deambulatori amb vuit capelles radials. El tram de la nau més proper a l'absis forma una mena de transsepte, amb una estructura semi-octogonal a cada banda, que amplien tres capelletes. Les naus estan separades per pilars de secció octogonal, amb columnes adossades, que sostenen la volta de creueriaosteriorment, l'església ha sofert diverses modificacions, com la construcció d'una cripta (1588) sota l'altar major, de la capella nova del Sant Misteri (iniciada el 1630), o l'obertura de la porta barroca del mur nord (segle xviii). Però la reforma més important fou la del 1821, quan s'enderrocà la façana i se'n construí una de neogòtica en una posició més avançada, la qual cosa permeté l'allargament de les naus en dos trams més i la construcció de noves capelles i del cor elevat (el cor anterior havia traslladat el 1775 des del centre de l'església al voltant de l'altar major).

Entre les obres d'art que guarda l'església cal destacar la tomba de Ramon Serra el Major, obra de l'escultor Jordi de Déu (1355). El parament davanter de la caixa ostenta una parella d'escuts a senyal de serra i deixa espai entremig per a figurar-hi la presentació del fill a la Verge i una llegenda que diu: "En Ramon Serra jau ací, qui aquesta capella instituí, e lo darrer dia d'agost del an MCCCLIIII". Als caps de la caixa, com als capitells dels arcs i a la clau de la volta de la capella s'hi veuen els mateixos escuts palesant l'antiguitat del personatge. La imatge jacent que ocupa la llosa de la coberta de la caixa, els frares afilerats que perdurablement li celebren honres funeràries i la figuració simbòlica que omple la part superior acusen una destresa de treball remarcable.

També són remarcables els vitralls del presbiteri, obra del mestre Colí de Maraya (1413) i avui només parcialment conservats. L'altar major és presidit per la talla romànica de la Mare de Déu del Coll de les Savines (s.XIII), patrona de la ciutat. Sobre una mènsula hi ha una altra imatge de la Verge i el Nen, romànica de transició. També és romànica la portada de migdia, resta de la primitiva església de Sant Martí (segle xii-xiii) sota un porxo gòtic. A la capella del Misteri hi ha un altar barroc, obrat pels manresans Jaume i Tomàs Pedró (1788)

El campanar, situat entre l'extrem del braç esquerre del creuer i la part posterior de la casa de la ciutat, és una construcció de planta octogonal amb amplis finestrals gòtics amb decoració calada al darrer pis, que és rematat per un fris d'arquetes trilobulats. Al damunt hi ha un petit cos cobert amb una cúpula, que allotja les campanes. La seva construcció s'allargà del segle xiv fins a mitjan segle xv, en què el mestre Pere de Vall-llebrera n'enllestí les obres. A finals del segle xv s'hi instal·là el primer rellotge mecànic