Esglésies gòtiques de Catalunya (Capella de la Mare de Déu de la Victòria)

És una església amb elements romànics i gòtics de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. És l'única part que s'ha conservat del desaparegut Palau Reial Menor, la seu de la comanda o convent de l’orde del Temple a Barcelona.
L'edifici conegut com Antiga capella del Palau té els seus orígens al segle XIII, reformada entre 1542 i 1547 i restaurada per Elies Rogent el 1868, avui dia es coneix com Mare de Déu de la Victòria.
La capella es localitza a una illa de cases emmarcada pels carrers del Palau, de la Comtessa i Ataülf, obrint la seva façana (amb el número 4) a aquesta última.

Es tracta d'un edifici de nau única amb capelles laterals i tres trams, coberts amb volta de creueria i separats per arcs faixons de mig punt rebaixat, els quals tenen la seva continuïtat al mur a través d'unes pilastres de secció quadrada.
El presbiteri es presenta com un espai ampli, de capçalera plana i cobert amb una volta estrellada; tot i que el tram immediat està cobert amb una volta de creueria, presenta diversos arcs entrellaçats rematats amb un floró que tenen únicament una funció decorativa i no pas estructural. Al mur del presbiteri es conserva la Verge de la Victòria, una imatge d'alabastre del segle XVI.

A sengles costats de la nau central es disposen tres capelles, cobertes amb volta de creueria i obertes a la nau a través d'arcs conopials; les de la dreta comunicades entre si a través d'unes petites obertures d'arcs de mig punt que semblen ser fruit d'una reforma posterior. Al damunt d'aquestes capelles es disposen unes tribunes en voladís amb llosana i barana de pedra, unides entre si per un pas i obertes a la nau amb un arc lobulat.
L'actual façana -fruit de diverses intervencions- s'obre al carrer Ataülf i es presenta parcialment revestida amb un arrebossat de tonalitat marró. Tot sembla indicar que l'únic element original conservat (tot i que mogut) és la portalada, amb arc de mig punt, arquivoltes esculpides i mènsules figuratives. La porta es troba emmarcada i rematada per un element triangular que recorda en certa mida un frontó. La façana es remata amb un coronament triangular on es disposen dues filades d'arcuacions ascendents que prenen com a referència alguns models romànics pirinencs. Per contra, la resta d'elements, com les finestres i la rosassa, són resultat de la restauració del segle XIX.