
Del Pic de la Mainera, als pirineus axials, es desprèn cap al sud un gran cordal que fa de partió entre les conques fluvials de la Noguera Pallaresa i del seu afluent el Flamisell. El Montorroio s'aixeca al fil d'aquesta carena, entre la Pala Pedregosa i el Montsent. Les seves pales, per ponent, presideixen la verda i suau Coma d'Espòs, petita vall glacial suspesa sobre el circ i embassament de Sallente, a l'extrem oriental de la capçalera del Flamisell, a la Vall Fosca. Els seus vessants de llevant cauen més vertiginosament sobre el barranc de Berastí i el Clot de la Mainera. Està enclavat dins la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Els materials que formen el Montorroio pertanyen al paleozoic. Tenen una antiguitat de més de 400 milions d'anys. Les pissarres i calcàries del Devonià (fàcies "griotte") ocupen les parts altes i les lutites negres del silurià afloren a la base. Tots ells han estat sotmesos a un intens metamorfisme per estar situats a l'aurèola de contacte amb el gran batòlit granític de la Maladeta que apareix a la immediata Pala Pedregosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario