Muntanyes de Catalunya (Pic de la Dona)

És una muntanya de 2.702 metres que es troba entre el terme municipal de Setcases, a la comarca del Ripollès (Girona), i el terme comunal de Mentet, a la del Conflent, el segon de la Catalunya del Nord.
És a l'extrem sud-oest del terme de Mentet, i al nord-est del de Setcases. És el punt més alt de la serra de la Coma de la Dona i al sud-oest de la Coma de la Dona. És a prop també del termenal amb Fontpedrosa.
Una de les possibles rutes parteix des de Vallter 2000, a través del coll del Mentet.

Muntanyes de Catalunya (Cap de Crabes)

És una muntanya que es troba en el terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). El pic, de 2.709,8 metres, s'alça a la carena que separa Colomers d’Espot (O) i la Coma de Crabes (E); amb el Coll del Bergús al nord, el Portell de Crabes al sud i el Pic del Redó a l'oest.
El normal és fer el cim des d'una de les collades que ho flaquegen pel nord i el sud: Coll del Bergús i Portell de Crabes.

Muntanyes de Catalunya (Pic de Sudorn)

És una muntanya de 2.711 metres que es troba al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà en Lleida

Rius de Catalunya (Ter)

És un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 km², descrita com a una conca exorreica amb una distribució clarament dendrítica. L'aportació mitjana anual assoleix un volum de 840 hm³, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de 25 m³/s. Tot i néixer als Pirineus, el Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor.
El seu recorregut segueix a grans trets dues trajectòries ben diferents: nord-sud (des del naixement fins al nord de la plana de Vic) i oest-est (fins a la desembocadura). Això el diferencia de la resta de rius pirinencs catalans, que a ponent tendeixen a seguir un recorregut nord-sud (Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Cardener, Llobregat; el Segre a la Cerdanya n'és una excepció) i a l'est i especialment a la Catalunya Nord van d'oest a est (Fluvià, Muga, Tec, Tet). N'és doncs una mena de barreja.

Des de la perspectiva de la dinàmica fluvial, el Ter dibuixa un perfil longitudinal en forma còncava que l'acredita com a riu madur, evolucionat, on en bona part del seu curs predominen els processos de sedimentació en detriment dels erosius.

En els últims temps, la forta reducció del cabals circulants del riu Ter i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens dels nivells d'aigua subterrània, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat.

En relació amb els aprofitaments hidràulics, actualment hi ha 119 concessions al llarg dels cursos del Ter i del Freser (89 i 34 respectivament) amb un cabal pròxim als 508 m³/s, 120 m³/s dels quals corresponen als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. La producció hidroelèctrica i en segon terme l'ús industrial són els principals usos del riu Ter. La densitat d'aprofitaments hidràulics és especialment alta al tram entre el Ripollès (tant pel Ter com pel Freser) fins abans de l'embassament de Vilanova de Sau.

Al Freser, la densitat de derivacions de cabal arriba a una per a cada 1090-1280 metres entre Ribes de Freser i Ripoll. Al Ter, les densitats més altes es donen entre Ripoll i Roda de Ter amb una mitjana d'una cada 740-1300 metres i amb una derivació de més de 4,5 m³/s per quilòmetre de riu.

Després dels embassaments, el cabal de riu es troba plenament regulat i ha sofert un transvasament considerable de les seves aigües a l'àrea de Barcelona (8 m³/s) actualment gestionat per l'empresa pública Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A partir del Pasteral, al municipi de La Cellera de Ter, el Ter condueix un cabal mitjà d'11,44 m³/s, que en un any de poques pluges la meitat dels dies és d'entre 4,0 m³/s i 8,0 m³/s. El cabal mínim en aquests períodes és de 3,3 m³/s, l'establert com a cabal ecològic (3 m³/s). Aigües avall el cabal s'incrementa per les aportacions de la riera d'Osor i la riera de Llèmena, amb un cabal mitjà d'1,02 m³/s, excepte en períodes secs.

En definitiva, la regulació dels embassaments proporciona suficient aigua pels aprofitaments i per mantenir un cabal circulant al curs del Ter. Però aquest cabal no representa les fluctuacions pròpies dels cursos fluvials mediterranis no regulats i necessàries, tanmateix, per al manteniment dels hàbitats naturals, la vegetació i la fauna que en són pròpies.

Passat el Pasteral, el riu és derivat al canal Burés i fins a l'entrada de la riera d'Osor només circula el cabal provinent de la riera d'Amer. Entre Girona i Colomers els ortofotomapes de l'àrea no mostren cap tram sec i tampoc de Colomers fins a la desembocadura, però s'observa que, a aquesta part del curs baix, la interconnexió del Ter amb múltiples canals permet un riu amb un cabal circulant important. La meitat dels aprofitaments hidroelèctrics d'aquesta àrea s'abasteixen amb 0,01 m³/s i 0,4 m³/s, amb un màxim de 3,2 m³/s. Aquest abastiment contrasta amb les derivacions en el curs alt: es té el registre d'una secció de 770 m amb 42 derivacions entre 5,0 m³/s i 8,0 m³/s, amb un màxim de 20 m³/s (el cabal circulant la meitat de dies de l'any és entre 4,0 m³/s i 8,0 m³/s).

Té una gran influència sobre l'agricultura i la indústria de la zona i aporta aigua a altres zones del territori.

Recentment s'han publicat informes de l'estat ecològic de la conca que mostren que, durant els últims anys, s'ha produït una millora substancial de la qualitat química i biològica de les aigües que discorren pel Ter.

Rius de Catalunya (Borrò]

És un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Fluvià. Neix als peus del puig de Bassegoda pel seu vessant sud-oriental, i va a parar al Fluvià, entre Argelaguer i Besalú després d'uns 14 quilòmetres de curs. Gran part del seu recorregut es troba dins l'espai protegit de l'Alta Garrotxa. El seu curs sol estar sec.

Rius de Catalunya (Muga)

És un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la Mediterrània. És possible que el seu nom provingui de Sambuca o Sambroca. Muga també pot provenir del mot basc, o iber, significant frontera o límit. En són afluents principals l'Àlguema, l'Anyet, l'Arnera, el Llobregat d'Empordà, el Manol, l'Orlina i el Ricardell. Travessa les poblacions d'Albanyà, Costoja, Sant Llorenç de la Muga, Boadella d'Empordà, Les Escaules, Pont de Molins, Cabanes, Vilanova de la Muga, Castelló d'Empúries i Empuriabrava.

Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn de la muntanya de Montnegre (1425 m), al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà, i des de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol. Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de les Salines, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empordà. Prop de Darnius, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella). Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Desemboca al golf de Roses, al terme municipal de Castelló d'Empúries, entre els aiguamolls de l'Empordà i Empuriabrava, després de 58 km de curs. Els aterraments n'han destruït l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu. El seu cabal mig a la desembocadura és de 3,34 m³/s.

A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa.

Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres. Pel que fa a la diversitat zoològica és poblat per típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... A la desembocadura hi ha llisses i llobarros.

Durant un tram, a la capçalera, fa de límit municipal o comunal, comarcal i estatal. Les fites de la 523 a la 534 estan situades al llarg de la davallada de la línia termenal des de dalt de la carena principal dels Pirineus fins a la Muga. La fita 534 és a la confluència del Còrrec del Solà amb la Muga; és una creu gravada i pintada en una roca vertical. La frontera segueix aigües avall el riu, fins a prop del Molí de la Frau, on l'abandona per trencar cap al nord-est i, passant pel Puig d'en Roger, va a buscar el Riu Major, on aquest riu esdevé termenal. Les fites 535 a 542 marquen aquest tram: al Riu Major es troben la fita 543, al lloc on el termenal gira cap al nord, ja abandonant definitivament la Muga

Rius de Catalunya (Fluvia)

És un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.

Té 97,2 km de llargària. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l'únic afluent dret d'una certa importància és el Ser. La capçalera està orientada de N a S i recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important (més de 1.000 mm de pluja anuals). Els relleus són constituïts, de N a S, per Capsacosta (1.111 m alt), Puig Estela (1.359 m), Santa Magdalena (1.247 m), Puigsacalm (1.514 m) i els cingles d'Aiats (1.303 m).

Des de Besalú s'obre cap a la plana empordanesa. El cabal és d'1,5 m³/s a Olot, 8 m³/s a Esponellà i uns 10 m³/s a la desembocadura.[cal citació] El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa.

El seu curs alt forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L'aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, a causa, en bona part, d'una pluviometria i una evaporació favorables. Amb la construcció del projectat embassament d'Esponellà s'haguessin pogut posar en regatge una important quantitat d'hectàrees de la conca del riu, a partir de Bàscara, però finalment el projecte constructiu d'aquest embassament va ser descartat durant els anys 70 després de la construcció de l'embassament de Boadella.

Més aprofitat ha estat, altrament, per la indústria: Sant Esteve d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besalú n'utilitzen la força hidràulica del riu per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper. També s'ha utilitzat per a la generació d'electricitat a partir de la construcció de petites centrals hidroelèctriques com les de Serinyà i la d'Esponellà.

En alguna ocasió aquest riu ha tingut, fins i tot, una funció militar: així, a la fi de la Guerra Gran (1794), s'hi va estabilitzar l'avanç francès després de la caiguda del castell de Figueres, línia que va ser tornada a passar per les forces del general Urrutia pel maig del 1795, en l'anomenada batalla del Fluvià. Durant la Guerra Civil espanyola de 1936-39, el riu Fluvià va ser la darrera línia de resistència per part de les forces republicanes que hom intentà d'establir abans de la retirada total de Catalunya, pel febrer del 1939.

El Fluvià va provocar inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d'octubre del 1940, que van afectar tot el Pirineu Oriental, especialment Olot.

Els espais del Riu Vell, els dos meandres es troben inclòs en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i en l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000

Literatura Catalana (Joan Garí i Clofent)

Nacio en Burriana (Castellón), el 5 de abril de1965. Licenciado en Filología Catalana, se dedica a la enseñanza y colabora en diversos medios de comunicación escritos (El País, El Punt, El Espejo, Caracteres). Su producción literaria incluye diferentes géneros, entre los que sobresale el ensayo. Entre otros galardones, ha recibido dos veces el premio Recopilación de retrato literario Rafael Cornellà con Luz, más luz: Andreu Alfaro (1998) y Manuel Vicent o la frase feliz (2013). Es autor también de Un cristal habitado (2000, premio de la Crítica del Instituto Interuniversitario de Filología Valenciana), Un oficio del siglo (2001, premio de la Crítica de los Escritores Valencianos de ensayo) y Las horas fecundas: notas para a un libro de estilo (2001, premio Ciudad de Alzira de ensayo), y de las novelas Donde duermen las estrellas (2004, premio Ciudad de Valencia - Jaume Roig de novela) y La ballena blanca (2007 , Joanot Martorell de narrativa de Gandia). En poesía ha publicado Poema de amor en dos tiempos (1999, premio Ciudad de Villarreal de poesía) y Física de los límites (2001). Cabe mencionar, además, el dietario Señales de humo (2006) y La conversación mural: ensayo para una lectura del graffiti, (1994, premio Fundesco).

Muntanyes de Catalunya (Torreneules)

És una muntanya de 2.713,2 metres d'altitud del terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès. És a la part nord-oriental del terme, al nord-est de Queralbs i a llevant del Santuari de Núria. Forma part d'una carena que s'estén des del Pic de la Fossa del Gegant cap al sud i sud-est. En formen part també el cim de Rocs Blancs, el Puig de Fontnegra i el Cim de la Coma del Clot. Aquest darrer és el més proper al Torreneules, i està situat al seu nord-oest. El Torreneules és el de més al sud-est de la carena.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
La ruta d'ascensió al Torreneules és d'una dificultat alta, amb un desnivell de 700 metres i s'allarga de mitjana durant 2 hores i 20 minuts fins a fer cim. L'ascensió s'inicia en el refugi de Coma de Vaca, a 1.995 m i s'avança en direcció nord, travessant el riu de Coma de Vaca i deixant a la dreta el refugi homònim. S'ha de continuar pujant per la vall fins a trobar una esplanada lateral a la banda esquerra del riu. En aquell moment cal prendre el camí que s'enfila per un terreny no gaire rost vora el riu. Després d'una distància llarga, se salta per una zona de rierols i aiguamolls fins a topar amb la confluència del rierol que descendeix del puig de Fontnegra i el que baixa del coll de Carançà. En aquell punt, ja hauria d'haver transcorregut una hora des de l'inici de l'ascensió.

Es deixa el camí i s'avança primerament en direcció oest-sud-oest i, seguidament, en direcció oest per un cresta herbada. Més endavant, s'ha de virar per un nou llom empedrat en direcció sud-sud-oest distingible pels arbusts de neret. Aquesta cresta duu per un camí ben marcat que s'enfila per un gran pendent fins al coll del Torreneules (2.561 m), després de resseguir algunes llaçades curtes.

Després de dues hores de recorregut, s'inicia el tercer i últim tram de l'ascensió, que duu al cim. S'avança en direcció sud-est per la carena decantant-se majoritàriament a l'esquerra fins a fer el cim del Torreneules

Muntanyes de Catalunya (Tuc des Costes)

O Pic de les Costes és una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El pic, de 2.723,3 metres, s'alça en el punt d'intersecció de les carenes que delimiten les Costes (O), Montanyó de Llacs (NE) i el Barranc dels Carants (S). Té el Cap de les Cometes al nord-nord-oest i la Collada dels Carants al sud-sud-est.

Dues són les rutes més habituals:
- Pujant pel Barranc de les Costes fins a la collada que comunica el cim amb el Pic de les Costes.
- Pujant per Montanyó de Llacs fins a la Collada des Carants.

Rius de Catalunya (Reard)

O Rard, és un riu de la Catalunya Nord, d'orientació sud-oest - nord-est. És un curs d'aigua de la comarca del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, en el terme de Montoriol, a partir del Còrrec del Mas de Delom.

En el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana o Ribera de Reixac (a Forques). Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sabola i l'antic castell del Reart, i prop de Pollestres rep, per l'esquerra, el seu principal afluent, la Cantarana; on travessa el Riberal del Tet. Desemboca al sud de la Salanca i de la Tet, a prop de Sant Nazari de Rosselló, però en el terme de Canet de Rosselló. Vessa les seves aigües a l'estany de Sant Nazari, des d'on se'n va cap a la Mediterrània

Rius de Catalunya (Tet)

És un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània, després de 120 km.

El riu es forma a 2.059 m alt per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.

El curs de la Tet es veu modificat per l'existència d'embassaments artificials com ho són l'estany de la Bullosa, construït per generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.

Rius de Catalunya (L'Aglí)

És un riu occità i nord-català, nascut a Occitània, al departament francès de l'Aude i que desemboca en el Mediterrani a la plana del Rosselló.

Neix al Col de Limas, a la serralada nord-pirinenca de les Corberes. Passa per Sant Pau de Fenolhet, Estagell, Cases de Pena, Espirà de l'Aglí, Ribesaltes, Pià, Sant Hipòlit de la Salanca i desemboca al Mediterrani, entre el Barcarès i Torrelles de la Salanca, després d'un recorregut de 74 km. A la Fenolleda crea múltiples congosts, com les turístiques Gorges de Galamús, a Sant Pau de Fenolhet.

Rius de Catalunya (L'Aude)

És un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres. Aquest riu naix a 2.185 msnm als Pirineus, en el terme dels Angles, a la comarca del Capcir, Catalunya del Nord. Té una llargada de 224,1 km. La seua conca té uns 5.300 km² de superfície. 
El seu recorregut a la Catalunya del Nord és breu, i conforma la vall del Capcir, on travessa els termes comunals dels Angles, Matamala, Formiguera, Ral i Puigbalador. Després recorre alguns quilòmetres per l'Arieja, i llavors, amb l'excepció de tres curts trams que fan de límit entre l'Aude i l'Erau, el seu recorregut queda inclòs dins del departament homònim. Les principals poblacions per les quals passa són Quilhan, Limós i Carcassona. Narbona està connectada amb aquest riu pel canal de la Robine.
Fins a Limós, el seu curs discorre entre muntanyes, i així presenta diversos congosts -les gorges de Saint-Georges, el congost de Pierre-Lys i l'estret d'Alet. A la seua planície, Carcassona enllà, corre quasi paral·lel al Canal del Migdia. El seu règim és pluvionival.