Rius de Catalunya (Fluvia)

És un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.

Té 97,2 km de llargària. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l'únic afluent dret d'una certa importància és el Ser. La capçalera està orientada de N a S i recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important (més de 1.000 mm de pluja anuals). Els relleus són constituïts, de N a S, per Capsacosta (1.111 m alt), Puig Estela (1.359 m), Santa Magdalena (1.247 m), Puigsacalm (1.514 m) i els cingles d'Aiats (1.303 m).

Des de Besalú s'obre cap a la plana empordanesa. El cabal és d'1,5 m³/s a Olot, 8 m³/s a Esponellà i uns 10 m³/s a la desembocadura.[cal citació] El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa.

El seu curs alt forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L'aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, a causa, en bona part, d'una pluviometria i una evaporació favorables. Amb la construcció del projectat embassament d'Esponellà s'haguessin pogut posar en regatge una important quantitat d'hectàrees de la conca del riu, a partir de Bàscara, però finalment el projecte constructiu d'aquest embassament va ser descartat durant els anys 70 després de la construcció de l'embassament de Boadella.

Més aprofitat ha estat, altrament, per la indústria: Sant Esteve d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besalú n'utilitzen la força hidràulica del riu per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper. També s'ha utilitzat per a la generació d'electricitat a partir de la construcció de petites centrals hidroelèctriques com les de Serinyà i la d'Esponellà.

En alguna ocasió aquest riu ha tingut, fins i tot, una funció militar: així, a la fi de la Guerra Gran (1794), s'hi va estabilitzar l'avanç francès després de la caiguda del castell de Figueres, línia que va ser tornada a passar per les forces del general Urrutia pel maig del 1795, en l'anomenada batalla del Fluvià. Durant la Guerra Civil espanyola de 1936-39, el riu Fluvià va ser la darrera línia de resistència per part de les forces republicanes que hom intentà d'establir abans de la retirada total de Catalunya, pel febrer del 1939.

El Fluvià va provocar inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d'octubre del 1940, que van afectar tot el Pirineu Oriental, especialment Olot.

Els espais del Riu Vell, els dos meandres es troben inclòs en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i en l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000