Cineastes Catalans (Leticia Dolera)

Barcelona, 23 d'octubre de 1981. És una actriu, directora de cinema i guionista catalana. Va estudiar primària i secundària en una escola de Barcelona. Posteriorment va estudiar ball i interpretació. Aviat aconsegueix un paper en la sèrie de televisió titulada Al salir de clase, donant-li vida a la jove Àngela Illera. La telesèrie l'ajuda a fer un salt al cinema, on debuta a la pel·lícula Bellas Durmientes rodada l'any 2001. Aquesta producció va ser un drama escrit i dirigit per Eloy Lozano. Dotze mesos després, Leticia novament és triada per aparèixer en la comèdia musical El otro lado de la cama que va acabar de gravar-se a finals del 2002.

Fent-se coneguda també, com a estrella de la pantalla gran, Dolera segueix treballant per a la televisió en altres sèries, com Hospital Central, i en Los Serrano. Una altra de les pel·lícules on va participar va ser també El mirall que es va gravar el 2008. No deixant de banda els estudis, Leticia va continuar amb la seva carrera interpretativa.

Altres títols en els quals apareix són Imagining Argentina del 2003, una pel·lícula on va també participava l'actor Antonio Banderas i Emma Thompson. Posteriorment protagonitza la comèdia Semen, una història d'amor, al costat d'Ernesto Alterio, molt guardonada el 2005 o Un café en qualquier esquina, pel·lícula que va tenir tres nominacions als Premis Independent Spirit. Posteriorment va enregistrar Imago Mortis del 2009, una pel·lícula de terror ambientada en una escola de cinema, on feia el paper de Leilou. I en el mateix any, es va poder veure a la pel·lícula de terror titulada Rec 2, on va actuar al costat de Manuela Velasco.

L'abril del 2011, va començar a gravar la 3a entrega de la saga REC, on interpreta a Clara a REC 3: Gènesi, que es va estrenar el març del 2012. Ha rodat dos curtmetratges com a directora, Ho sento t'estimo i A o B, amb el primer va obtenir el premi a millor curtmetratge fantàstic en la convenció Fantastic Fest el 2010.
El 2018 va fer el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en què va reivindicar valors com el respecte i la convivència, va defensar una visió feminista de la ciutat i va reivindicar el teatre i el cinema compromès. Dolera va voler compartir el pregó amb l'activista social d'origen hondureny Carmen Juares, que va denunciar en la seva intervenció l'explotació laboral que pateixen les dones immigrants treballadores de la llar i de les cures.