Cineastes Catalans (Joan Blanquer i Panadès)

Castellar del Vallès, 8 de maig de 1912 - Sabadell, 2002. Fou un director de cinema amateur català. Nascut al molí de Fontscalents de Castellar del Vallès, Joan Blanquer i Panadès era un administratiu de professió que dedicà gran part de la seva a realitzar pel·lícules i documentals amateurs i desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental.

Després de la Guerra Civil, l’any 1940 va anar viure a Sabadell, es va casar amb Cèlia Carraté i va tenir un fill. La seva obra més coneguda és El pa nostre de cada dia, filmada l'any 1950 juntament amb el cineasta i càmera sabadellenc Ramon Bardés i Abellà, en què crítica les condicions de vida de la postguerra a Espanya, gravant com arriba a Sabadell un nen famèlic, provinent de la immigració dels anys 50 a Catalunya. Blanquer també fou guionista de diferents pel·lícules amateurs, guardonades per revistes especialitzades.
El 1985 promogué l’entitat Amics de la Filmoteca de Sabadell que, gràcies a la seva iniciativa, edità "Cinescrits" (1983-85, quatre núm.). Professor de català durant el franquisme i capdavanter de l’activitat cultural a la ciutat. L’any 1995, la Fundació Lluis Carulla li va atorgar el Premi d’Actuació Cívica per la seva tasca com a professor de català durant el franquisme i el seu activisme en diverses iniciatives culturals de Sabadell: els Amics del Cinema, la delegació d’Òmnium Cultural a Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach. Va col·laborar amb la Unió Excursionista de Sabadell, la Comissió Municipal de Normalització Lingüística  i l’Arxiu d’Història de Castellar. També va ser jurat del Premi Pere Quart d’humor i sàtira i va col·laborar a la Forja, Plaça Vella i Artilletres.
L’any 2000 l’Ajuntament de Castellar va publicar el llibre Castellar en el meu record on es recullen els 60 articles que Joan Blanquer havia anat publicant al setmanari Forja. En aquest aplec de records l'autor explica la vida, els costums, les tradicions dels castellarencs i de les entitats de l'època.
El seu llegat també deixa una dedicació en la promoció de la cultura i llengua catalana (va ser accionista de la discogràfica Edigsa) així com diferents investigacions sobre història local. Morí a Sabadell l'any 2002. A la població natal, hi ha un centre educatiu dedicat a la seva memòria