Pintors Catalans (Antoni Pous i Palau)

Sabadell, 21 de desembre de 1870 - Barcelona, 12 de febrer de 1959. Fou un escenògraf i aquarel·lista català. Gràcies a unes beques, entre 1893 i 1895 va poder estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Escola de la Llotja), amb els professors Antoni Caba, Modest Urgell i Lluís Rigalt. L'any 1895 va obtenir una borsa de viatge de l'Escola de la Llotja per ampliar estudis.

Va ser deixeble de l'escenògraf Francesc Soler Rovirosa i soci de Frederic Brunet i Fita. A finals del segle xix va tenir una participació molt activa a les principals exposicions d'art que es van fer a Barcelona. L'any 1903 va obtenir un diploma honorari en el concurs de còpies de l'Exposición de Arte Antiguo. Uns anys més tard, l'any 1911, va obtenir la medalla de segona classe de la secció d'escenografia de la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona. Amb una beca de l'Ajuntament de Sabadell, el 1900 va viatjar a l'Exposició Universal de París.

Figura entre els artistes que l'any 1915 van participar a la contraexposició de caràcter acadèmic que l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar a l’antic teatre de la Lliga Regionalista, com a resposta i confrontació amb les idees de l'exposició Art Nou Català que simultàniament es presentava a la ciutat. El 29 de novembre del 1959 Sabadell li concedí la Medalla d'Argent de la Ciutat. El Museu d'Art de Sabadell conserva obra d'aquest pintor