Barcelona, 1923 - Barcelona, 8 de març de 2015. Fou una pintora, gravadora i activista cultural catalana, a més de cofundadora de l'Escola EINA. Va aprendre l'ofici de pintar al taller del seu oncle Rafael Benet, i a l'Acadèmia Tàrrega de Barcelona, on conegué el pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada el 1945 i el presentà a altres artistes, amb qui van formar el grup "Els Vuit" (format pel poeta Jordi Sarsanedas, l'escultor Miquel Gusils, el músic Joan Comellas i els pintors Joan Palà, Ricardo Lorenzo i Vicenç Rossell, a més de Girona i Ràfols-Casamada). El 1946 comença la seva trajectòria professional amb una exposició col·lectiva del grup Els Vuit a la Sala Pictòria de Barcelona.
Del 2 al 22 d'octubre de 1948, Girona, juntament amb Modest Cuixart i Tàpies, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé i Farrés, Ramon Rogent i Perés, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre i de Grau, Jacint Morera i Pujals, Francesc Todó Garcia, Pere Tort i Antoni Tàpies i Puig va participar en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. Durant els anys posteriors, fins a 1955, va continuar exposant als Salons d'Octubre de Barcelona.
La temporada de 1949-1950 rebé una beca del govern francès per estudiar art i es traslladà a París, on després residí de 1952 a 1954. L'any 1950 va participar en una exposició grupal en el Col·legi d'Espanya de la Ciutat Universitària de París. Posteriorment va realitzar viatges d'estudi a França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra. Va seguir-lo un curs a l'École du Louvre i va treballar lliurement a l'Académie de la Grande Chaumiére.
El 1952, es casà amb l'Albert Ràfols-Casamada. Aviat va començar a exposar individualment a Barcelona i a Madrid. El març de 1952 va participar en l'exposició Fleurs et natures mortes, realitzada en el Museu d'Art Modern de París en honor de l'escultor Juli González. Hi van participar una cinquantena d'artistes, entre els quals hi havia Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre i Joan Josep Tharrats.
El 1953 i 1955 va participar a la II i III Bienal Hispanoamericana d'Art, celebrades a L'Havana i Barcelona, respectivament. Durant els anys 1954 i 1962 va realitzar exposicions a ciutats diverses, entre les quals figuren Barcelona, Berga, Santander, Lisboa, París i Madrid.
El 1965 va participar a la primera mostra de l'Estampa Popular Catalana a la Galeria Belarte, juntament amb artistes com Francesc Artigau, Esther Boix, Josep Guinovart, Carles Mensa, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria Subirachs i Francesc Todó.
Maria Girona fou professora de l'Escola Elisava, que impartia ensenyaments de disseny gràfic, disseny industrial i interiorisme. Va ser creada el 1961 per diverses personalitats del món de l'art, l'arquitectura i el disseny, entre els quals figura Girona. Les interferències del CICF (Centre d'Influència Catòlica Femenina), l'entitat que els acollia, va provocar la dimissió de Maria Girona i altres vint-i-cinc professors de l'escola, que van decidir crear-ne una de nova. El 1967, junt amb un grup d'altres intel·lectuals, co-fundà EINA, Escola de Disseny i Art i hi dedicà molta energia des de la seva inauguració. Com a mínim des de 1972, fou també professora de l'escola.
El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001 es va inaugurar a Capellades la Fundació Ràfols-Casamada - Maria Girona. El mes de febrer de 2010 va exposar a la galeria Tatiana Kourochkina de Barcelona, una exposició comissariada per Victòria Combalía
No hay comentarios:
Publicar un comentario