Pintors Catalans (Andreu Solà i Vidal)

Ripollet (Girona), 1863 - Ripollet (Girona) 1902. Fou un pintor català. Fill d'una nissaga de tendència liberal, establerta a la vila en la segona dècada del segle XIX, el seu pare, Joan Solà i Buxó, propietari, estudià agrimensura a la Llotja de Barcelona. Andreu Solà i Vidal assistí a l'escola primària a Ripollet i a la secundària probablement a Sabadell, però, ben aviat, la seva destresa per al dibuix i la pintura aconsellaren la família de matricular-lo a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1881-1884). Es formà també a Madrid a partir de 1885 (a l'Escola Especial de Pintura de San Fernando d'Alcalá de Henares) i va viure a París durant nou mesos, entre 1889 i 1890, on es relacionà amb Ramon Casas, Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol.

A partir de 1893 s'establí definitivament a Ripollet a la casa familiar dels pares i germans (la seva mare havia contret segones núpcies amb el farmacèutic de la vila), fins a la seva mort prematura, a causa d'una malaltia coronària, als trenta-vuit anys. La seva pintura s'especialitzà en la temàtica localista, que tractà en una setantena d'obres dins una estètica realista separada del modernisme (allunyada del grup de París), sense deixar de banda una certa preocupació social. Il·lustrà l'obra Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, de Jacint Verdaguer (1888)