Esglésies gòtiques de Catalunya (Santa Maria del Mont Carmel de Perpinyà)

Anomenada també Els Grans Carmes o Mare de Déu de la Concepció, és el nom de l'antic convent, així com de la seva església conventual, dels Carmelites de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
És a prop al nord-est de la Ciutadella de Perpinyà, en el barri de Sant Jaume. Queda a prop i al sud-est de l'església de Santa Maria de la Real i una mica més lluny al sud-oest de la de Sant Jaume, al carrer de Jean Vielledent. Els Carmelites es van establir vers el 1269 en el camí vell de Canet, fora dels murs de la vila de Perpinyà, igual que tots els altres ordes mendicants. El convent, dedicat a Santa Maria del Mont Carmel, fou en un primer moment molt modest, però aviat els poderosos del Rosselló van beneficiar la comunitat amb la seva generositat. Jaume II de Mallorca va concedir a perpetuïtat al convent l'aigua d'una font que sorgia del fossat del castell reial de Perpinyà, que d'aquesta manera es convertí en la font dels Carmelites. La comunitat es formà el 1298, i, després de l'església, el claustre es va construir el 1333.

La gran església fou bastida el 1325, i fou erigit un primer claustre a migdia de l'església entre 1333 i 1342. Des del 1710 - 1715, l'exèrcit ocupa gran part del conjunt conventual. El 1776 els monjos acceptaren la demolició d'alguns edificis, com el claustre, la cuina, els refectoris i els dormitoris per a la construcció de l'arsenal reial. Després de la Revolució Francesa, l'exèrcit ocupà tot el recinte monacal, ocupació que va durar fins al 1999. Al segle XIX, el claustre fou desmuntat, comprat i reconstruït en el castell de Villemartin, a l'Aude. Només queda dempeus l'església, en ruïnes, els basaments del claustre antic, al lloc on hi hagué l'arsenal militar durant dos segles, la font subterrània i el portal ogival, amb uns capitells gòtics de tradició romànica de notable bellesa.
Espai de l'antic claustre dels Grans Carmes

Un dels monjos del convent, Guiu de Terrena o Guiu de Perpinyà, fou general de l'Orde dels Carmelites, més tard bisbe de Palma i finalment bisbe d'Elna - Perpinyà. Les relíquies de sant Honorat, fins aleshores a la cripta del convent, foren traslladades a l'església de Sant Jaume el 1791 just abans que la cripta fos reblerta i anul·lada. No s'ha tornat a descobrir fins a les campanyes arqueològiques dels anys 2004 i 2005.