Rius de Catalunya (Congost)

És un riu de la conca del Besòs i deu el seu nom a l'estreta gorja per la qual passa, en bona part a través de la Serralada Prelitoral. Neix a la Font del Regàs, d'aigües provinents dels espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, en terrenys formats per gresos i margues, també neix per la part entre els Cingles de Bertí i la part de el Pla de la Calma. El riu es troba en la fractura que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí i que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. La seva acció durant segles ha aconseguit un engorjat important que comença al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua a Aiguafreda i el Figaró per obrir-se a la plana del Vallès quan arriba a la Garriga. Després travessa tota la plana del Vallès, passant per Granollers, i per acabar formant el Besòs en la seva confluència amb el Mogent, que li ve a l'esquerra, a l'alçada de Montmeló. No té afluents d'importància, però molts d'ells es troben, també, engorjats.
En total, el Congost té una llargada de 41 quilòmetres i una conca de 225 km², mentre que la seva mitjana de cabal és de 0’56 m3/s. Habitualment, els mesos de març, maig i setembre és quan hi baixa més aigua, marcant mínims al mes d'agost. Per la seva ubicació, es tracta d'un curs d'aigua de règim mediterrani, per tant no sorprèn que pateixi crescudes ràpides (les rierades) quan hi ha tempestes fortes, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Això ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va registrar un cabal de 750 m3/s.