És una muntanya de 2.766 metres que es troba al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà en Lleida.
jueves, 8 de noviembre de 2018
Muntanyes Catalanes (Tossal de la Montanyeta)
El pic, de 2.771,4 metres, s'alça a la carena que separa la Coma dels Pescadors (E) i la Coma d'Amitges (O); amb el Coll de la Montanyeta al sud i l'Estany Perdut ald nord. Les seves agulles van ser «conquerides per primer cop pels francesos Grelier i Souriac, pels anys trenta
El tram final s'inicia en el Coll de la Montanyeta; collada que a la que s'arriba sortint des del Refugi d'Estany Llong, ja sigui pel vessant de la Coma d'Amitges o pel de la Coma dels Pescadors, que és una mica més llarg.
Muntanyes Catalanes (Pic de la Lleia)
Ès una muntanya de 2.776 metres que es troba entre els municipis de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà, en Lleida, i l'Arieja a França.
Literatura Catalana (Eduard Josep Verger i Hervàs)

Entre 1979 y 1981 promovió la revista literaria Cairell, que contó con la colaboración de buena parte de la generación de los setenta. Colaboró con Joan Fuster en la dirección de la colección Biblioteca de Autores Valencianos, donde aparecieron tres volúmenes de su Antologia dels poetes valencians, en la cual hace una revisión crítica que afecta especialmente el período de la “Renaixença” y la primera mitad del siglo XX. Su interés por la poesía medieval se manifiesta en la edición, el 2004, de las Poesies (incluyendo algunas prosas) de Joan Roís de Corella, anotadas y acompañadas de traducción al castellano. De vez en cuando colabora en publicaciones culturales y literarias (Reduccions, Caràcters...) y en la prensa diaria.
Entre sus numerosas traducciones se encuentra la del poeta húngaro Attila József (en colaboración con Kálmán Faluba), obra que mereció el premio de la crítica Cavall Verd en el año 1988, y la de los franceses Paul Éluard, Jean Tardieu y Yves Bonnefoy.
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Jacint Verdaguer i Santaló)

Entre sus títulos destacan los poemas épicos de factura romántica L'Atlàntida y Canigó, así como los poemarios Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari y Aires del Montseny. En prosa publicó Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un conjunto de Rondalles y la recopilación de artículos publicados en prensa En defensa pròpia. Fue proclamado maestro en gaya ciencia en los Juegos Florales de 1880. La producción verdagueriana, musicada por diversos compositores (Nicolau, Morera, Millet, Falla, etc.) y ampliamente imitada, editada y estudiada, ha sido traducida a buena parte de las lenguas cultas.
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Salvador Vendrell Grau)

Licenciado en Geografía e Historia por la Universidad de Valencia, actualmente es catedrático de valenciano en la enseñanza secundaria. Ha dedicado mucho tiempo al estudio de la lengua y la literatura y ha publicado abundante material didáctico para la enseñanza del valenciano, sobretodo libros de texto para secundaria y bachillerato. Ha traducido diversos libros de literatura infantil y juvenil, ha actualizado clásicos como Curial i Güelfa (1993), Espill (2015) y L'Odissea (2017) y se ha encargado de adaptaciones como Alí Babà i els quaranta lladres (1994), Els viatges de Marco Polo (1995) o Tirant lo Blanc per a infants (2017), entre otras. Paralelamente ha escrito las biografías Ausiàs March, el poeta i el seu temps (1997), Jaume I, el naixement d'un poble (1998) y Joan Baldoví. En clau valenciana (2017).
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Gerard Vàzquez)

Realiza traducciones de estrenas teatrales, entre las que hay que destacar diversos títulos de Ever Blanchet como Separacions (2002), Migracions.es (2003), La pentamorfosi de Kafka (2004) o Pasta fullada (2010). También es responsable de la versión y adaptación de La strada, de Federico Fellini y Tullio Pinelli, estrenada en 2011 en el IATI Theater de Nueva York. En el terreno de la dirección escénica, trabaja en la ópera La Traviata (1996) y es ayudante de dirección de El somni d'una nit d'estiu (1997), de William Shakespeare. También trabaja en las obras Quid pro quo (2008) y Fang a les costelles (2015).
Colaborador en diversas revistas de teatro como Entreacte o Hamlet, también trabaja como profesor de dramaturgia en la Escola de Lletres l'Odissea de Vilafranca del Penedès (2013-2014) i en Eòlia, Escuela Superior de Arte Dramático de Barcelona. Algunas de sus obras se han traducido a varios idiomas y se han estrenado en diferentes países.
https://www.escriptors.cat/
lunes, 5 de noviembre de 2018
Muntanyes Catalanes (Tuc de Lhuçà)
És una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Naut Aran (Vall d'Aran), dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en la provincia de Lleida.
El pic, de 2.777,7 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Colieto (S) i el Circ de Colomèrs (N); amb el Pic Nord de Travessani al nord-oest i el Pic de la Tallada Llarga a l'est-sud-est.
Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
El pic, de 2.777,7 metres, s'alça a la carena que separa la Vall de Colieto (S) i el Circ de Colomèrs (N); amb el Pic Nord de Travessani al nord-oest i el Pic de la Tallada Llarga a l'est-sud-est.
Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Muntanyes Catalanes (La Torre de Cabús)
És una muntanya de 2.778 metres que es troba entre els municipis d'es Valls de Valira, a la comarca de l'Alt Urgell i d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà en Lleida.
Literatura Catalana (Marian Vayreda i Villa)

A pesar de que pinta algunos paisajes, su obra pictórica muestra más interés por la figura humana, con cuadros de temática costumista, histórica y religiosa. Tanto él como su hermano Joaquim Vayreda, han sido considerados por la crítica como impulsores de la escuela pictórica de Olot.
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Caterina Valriu Llinàs)

Desde 1987 explica cuentos a niños, jóvenes y adultos de los Països Catalana. Ha realizado alrededor de un millar de sesiones de narración con la finalidad de acercar a la gente las historias narradas de viva voz. Ha publicado Balears i Pitiüses: Terres de llegenda (2013), que recoge treinta y tres leyendas que surcan las islas de pies a cabeza. También ha publicado algunos cuentos para niños como En Galceran i les marietes y Les banyes d'en Cucarell, ambos del año 2006.
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Francesc Vallverdú Canes)

Es considerado uno de los más firmes cultivadores del realismo social en poesía, con libros como Com llances (1961), premio Joan Salvat-Papasseit, Cada paraula, un vidre (1968), premio Carles Riba, Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974), premio Ausiàs March, Leviatan (1984) o Encalçar el vent (1995). También es uno de los introductores de la sociolingüística en los Países Catalanes, con obras como L'escriptor català i el problema de la llengua (1968), Dues llengües: dues funcions? (1970), El fet lingüístic com a fet social (1973), premio Octubre-Joan Fuster d'assaig y L'ús del català: un futur controvertit (1990), entre otros. En 2009 se publica su obra poética completa, Temps sense treva.
Ha sido asesor lingüístico de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1985-2006) y del Gran Larousse català (1987-1993), director de la Enciclopèdia de la llengua catalana (1999-2002), uno de los fundadores del Grup Català de Sociolingüística y director del anuario Treballs de Sociolingüística catalana (1977-2002).
Fue miembro del Institut d'Estudis Catalans (sección filológica) y socio de honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
https://www.escriptors.cat/
Literatura Catalana (Josep Vallverdú i Aixalà)

Traduce obras de Chesterton, Elliot, Graham Greene, Jean Piaget, Jack London, Martin Luther King, Stevenson, Oscar Wilde, entre otros. Parte de su obra ha sido traducida al castellano, al euskera, al francés, al italiano y al ruso. Ha sido distinguido con la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) y el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000).
Ha sido distinguido con la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), con el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000) y con el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2012). Ha sido presidente de honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana y desde 2004 es Doctor Honoris Causa por la Universitat de Lleida. Es socio de honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
https://www.escriptors.cat/
sábado, 3 de noviembre de 2018
Muntanyes Catalanes (Pics de Comaltes)
El pic de 2.781,0 metres està situat a l’oest del Bony d’Aigüissi, a la carena que separa la Vall de Comalesbienes al nord i la Vall de Comaltes al sud.
A la carena hi ha altres tres pics de menor alçada que juntament amb el principal, constitueixen els Pics de Comaltes: l'occidental de 2.765,4 metres, a l'est del principal; un de 2.768,0 metres, a l'oest; i el més oriental de 2,770,4 metres,tancant la carena. Aquest últim també és el punt més alt de la carena que limita la Vall de Comaltes (a l'oest) i Aigüissi (a l'est).
Des del km 18 de la carretera L-500, anant a buscar la carena del Serrat del Colomer al sud-est, i carenant cap al nord-est per el serrat, el Campo, Tuc del Coll Arenós i Coll Arenós.
Muntanyes Catalanes (Muntanyó)
És una muntanya de 2.781,2 metres que es troba al municipi d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà en Lleida.
Literatura Catalana (Joan Valls i Jordà)

Quadern vermell (1986) es el último poemario que el autor publica en vida y, de manera póstuma, se publica su última obra, La rosa quotidiana
https://www.escriptors.cat
Literatura Catalana (Juli Vallmitjana i Colomines)

Autor singular dentro de la literatura catalana, conecta con los modernistas que considera excesivamente intelectuales. En su última etapa como dramaturgo estrena piezas de índole social y político como El barander (1923). En los últimos años de su vida abandona el teatro y escribe narraciones, la mayoría aún inéditas.
https://www.escriptors.cat
Literatura Catalana (Bonaventura Vallespinosa Salvat)

Instalado en Reus, colabora en las revistas La columna de foc y Llaç. Además de su profesión de médico se dedica muy activamente a la acción cultural y a la traducción. Entra en contacto con los miembros del Centre de Lectura de Reus donde en 1955 es el presidente de la Sección de Letras y promueve la literatura catalana y el teatro.
En el ámbito de la tradución, es autor de sesenta versiones, muchas de ellas aún inéditas, centradas principalmente en autores teatrales franceses e italianos como Molière, Ionesco, Camus o Pirandello de quien traduce, entre otros, És així, si us ho sembla, que en 1980 obtiene el premio de traducción de teatro Josep Maria de Sagarra.
También traduce novela y ensayo como Bell estiu (1967) de Cesare Pavese y El mite de Sísif (1987) de Albert Camus. Sus traducciones cuidadas y muy fieles al original sobresalen también en poesía, en especial su versión de Orland Furiós de Ariosto que en 1984 recibe el premio Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
https://www.escriptors.cat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)