Muntanyes de Catalunya (Agulles de Dellui)

Són un conjunt de roques agudes, d'aquí el nom d'agulles, que es troben en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l’Alta Ribagorça (Lleida), i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El nom podria derivar del basc ote-ili-oi. Ote vol dir argelaga. Aquesta vall és més feréstega que les veïnes, té menys bosc i molts menys pasturatges. Potser d'aquí li ve el nom. Ili vol dir poble i en aquesta vall no n'hi ha hagut mai cap, però potser aquí ili és un element basc diferent"
Estan situades a la carena que separa les valls de les Corticelles i de Dellui, al nord-est del Pic de la Montanyeta. La més alta de les agulles té 2.544,0 metres d'altura.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Dòrria)

És una muntanya de 2.547 metres que es troba entre els municipis de Planoles i Toses al Ripollès, i el de Vallcebollera a l'Alta Cerdanya.
Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic

Muntanyes de Catalunya (Comabona)

És una muntanya de 2.548,2 metres situada a la Serra del Cadí fa de límit administratiu entre els municipis de Gisclareny al Berguedà i de Montellà i Martinet a la Baixa Cerdanya. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.
Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC

Muntanyes de Catalunya (Pic d'Estany Gémena)

És una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça; i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida).
El pic, de 2.553,1 metres, es troba en l'extrem sud-oriental de la carena que divideix la Vall de Llubriqueto, separant el sector sud-occidental de l'Estany Roi del nord-oriental del Circ de Gémena. Està situat al sud-est de la Cresta dels Gémena. Una ruta és des de desguàs de l'Estany Gémena de Baix, prenent direcció ponent.

Muntanyes de Catalunya (Torreta de Cadí)

És una muntanya de 2.562,1 metres que es troba entre els municipis de Cava i la Vansa i Fórnols, a la comarca de l'Alt Urgell.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Rius de Catalunya (Riera del Vilar)

És un afluent del Daró per la seva dreta. Neix al vessants nord-orientals de Les Gavarres, al vessant nord del Puig de la Bateria. El seu curs alt queda encaixonat entre la Serra dels Perduts, que ressegueix el seu curs paral·lelament en direcció sud-est / nord-oest; i el coll de la Ganga i el Puig de la Bateria. En bona part del seu recorregut fa de termenal entre els municipis de la Bisbal i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, terme des d'on davallen múltiples torrenteres que hi desguassen en sentit general sud-est/nord-oest. Desaigua al Daró poc abans d'arribar a la ciutat de la Bisbal. Així mateix el seu curs fou aprofitat per construir-hi la carretera de la Ganga (Gi-660 o C-586) que uneix la Bisbal i Calonge a través de les Gavarres. El curs d'aigua ha sofert alguns episodis de crescudes que han revestit un cert perill per a les activitats humanes

Rius de Catalunya (Rissec)

És un riu empordanès afluent per l'esquerra del riu Daró. Neix a les Gavarres a la zona dels Àngels, i aboca les seves aigües al Daró en el terme municipal Corçà. Durant el seu recorregut rep les aigües de la riera de Rodonell i del torrent de Sant Pere

Rius de Catalunya (Daró)

És un Riera de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Actualment és afluent del riu Ter, tot i que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals. Ben a prop del Daró es troba la masia de Can Llac.

Rius de Catalunya (Terri)

És un riu de Catalunya, afluent pel marge esquerre del Ter, d'orientació nord-oest-sud-est. La seva conca fluvial engloba gran part de la comarca del Pla de l'Estany, rep les aigües del vessant nord del massís de Rocacorba i, principalment, del desguassament de l'estany de Banyoles.

Muntanyes de Catalunya (Gra de Fajol Petit)

És una muntanya de 2.567 metres situada al municipi de Setcases al Ripollès (Girona)

Muntanyes de Catalunya (Pic de Port Negre)

És una muntanya de 2.570 metres que es troba entre els municipis d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida) i Andorra.

Muntanyes de Catalunya (Lo Covil)

És una muntanya de 2.573 metres que es troba entre els municipis d'Alins i de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà en Lleida

Muntanyes de Catalunya (Pic d'Estany Roi)

O Pic del Ferro, és una muntanya que es troba en el límit dels termes municipals de la Vall de Boí i de Vilaller, a l'Alta Ribagorça; situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica en Lleida.
El nom de "ferro" li ve del fet que «les roques que el formen són riques en "ferro. El nom de "roi" li ve per l'estany; és el pic el que dóna a les aigües el color vermellós pels reflexos del seu vessant.
El pic, de 2.578,6 metres d'altitud, es troba en la cresta que separa l'occidental Vall de Barravés de l'oriental Vall de Llubriqueto. Està situat al nord del Pic de Fenerui i al sud-sud-est de la Collada de Fenerui.
Des de l'Estany Roi es va a buscar el cim, que es troba al sud-oest, flanquejant les penyes pel sud-est.

Muntanyes de Catalunya (Puig de Fontlletera)

És una muntanya de 2.581 metres situada a la serra del Catllar, que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès. Es troba al nord del Balandrau, separada pel coll dels Tres Pics. Una de les possibles rutes parteix des del Refugi de Coma de Vaca, i una altra ruta usual ve de la pista que puja des de Tregurà de Dalt.

Rius de Catalunya (Riera de Llémena)

És un afluent del Ter pel seu marge esquerre, d'orientació nord-oest-sud-est. La seva conca s'estén pels municipis de Sant Aniol de Finestres, Sant Martí de Llémena, Canet d'Adri i Sant Gregori formant així la unitat bàsica geogràfica de la Vall de la Llémena; queda limitada pel seu costat nord-oriental per la Serra de Finestres, la Serra de Portelles i el Massís de Rocacorba i pel costat sud-occidental per la Serra de les Medes, Els Cingles de Sant Roc i la Muntanya de Sant Grau. Aquest curs fluvial està condicionat des del seu naixement per l'envasadora d'aigua mineral aigües de Sant Aniol, que n'extreu una part desconeguda del seu cabal. Tot i així aquesta riera té una qualitat notable i a les seves aigües s'hi poden trobar anfíbis, mol·luscs o invertebrats i altres indicadors de qualitat. A la llera hi ha verns i altres espècies d'arbres i plantes que també denoten la qualitat dels recurs. També s'hi troben espècies d'aus com el blauet o la cuereta groga. tots ells indicados de la qualitat d'un riu.

Rius de Catalunya (Riera de Cogolls)

És afluent, per la dreta, del riu Brugent, riu de les comarques de la Garrotxa i la Selva i un dels principals afluents, al seu torn, del riu Ter.
La riera neix al vessant occidental del Puig Rodó, contrafort meridional de la Serra de Finestres i drena la Vall de Cogolls, on hi trobem el municipi de Les Planes d'Hostoles.
Aquesta riera té nombrosos salts d'aigua, amb unes característiques plantes petrificades, la fisonomia dels quals es deu a nombroses falles que enfonsem o aixequen els blocs de roca que controlen l'existència de nombroses fonts d'aigües subterrànies, que porten una gran abundància d'hidrogencarbonat de calci dissolt. Aquest va petrificant lentament les plantes i formant els travertins. El salt del Gorg del Molí dels Murris n'és el més conegut i popular.

Rius de Catalunya (Brugent)

És un riu de les comarques de la Garrotxa i la Selva; és afluent del riu Ter per l'esquerra. La seva conca s'estén bàsicament pels municipis de Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles i Amer i queda emmarcada entre les muntanyes més orientals de la serralada de Collsacabra i el vessant occidental de la cadena muntanyosa que conformen la Serra de les Medes i els Cingles de Sant Roc. Com a afluent destaca per ser el primer a desembocar en el riu Ter dins del seu curs baix i de ser un del més importants en aportació hídrica.

Al llarg del seu recorregut, s'hi poden trobar una multitud de gorgs, majoritàriament a la part volcànica del seu curs (des de Sant Feliu fins al gorg de santa Margarida), passat el poble de les Planes. Cal destacar els gorgs següents:
- "Miami"
- Gorg d'en Valls
- Gorg de la Mola, inclòs dins del conjunt de les "balmes de la Torra"
- Gorg Negre
- Gorg de la Plana
- Gorg d'en Duran
- Gorg de Santa Margarida

Rius de Catalunya (Ritort)

És un riu de Catalunya, afluent del Ter pel seu marge esquerre. La seva conca comprèn els municipis de Molló i Camprodon, a la comarca del Ripollès. Neix als peus del Costabona en la seva cara sud-est i desemboca en el Ter just en el centre de la vila de Camprodon. És el primer afluent important del Ter.

Rius de Catalunya (Onyar)

És un riu de Catalunya, afluent del Ter per la dreta. La seva conca comprèn els municipis de Brunyola, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou, Campllong, Fornells de la Selva, Quart i Girona, per tant abraça la meitat nord del pla de la Selva, a l'extrem nord de la Depressió Prelitoral. Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries (muntanya de Santa Bàrbara, 854 m) al municipi de Brunyola (la Selva).