Muntanyes de Catalunya (Tuc de Ribereta)

És una muntanya que es troba en límit dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de Naut Aran (Vall d'Aran). Està situada en el límit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, en la provincia de Lleida.
El pic, de 2.675,7 metres, situat a l'est-sud-est de les Agulhes deth Pòrt i al nord del Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes, s'alça en l'extrem oriental de la carena que separa la meridional Capçalera de Caldes de la Vall de Boí, del septentrional Circ del Montardo de la Vall de Valarties. També constitueix l'extrem sud de la carena que, cap al nord-nord-est, separa l'occidental Circ del Montardo de l'oriental Ribèra de Ribereta. Calen destacar, al voltant seu, l'Estany del Port de Caldes a l'oest i l'Estanh Gelat de Ribereta a l'est-nord-est.

Muntanyes de Catalunya (Cap des Cometes)

Cap de les Cometes és una muntanya que es troba en el terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en Lleida.
El pic, de 2.681,4 metres, s'alça en la intersecció de les carenes que delimiten Montanyó de Llacs (E), Cometes de Casesnoves (N) i les Costes (SO). Té el Pic de les Costes al sud-sud-est i la Collada Barrada al nord-nord-est.

Dues són les rutes més habituals:
- Pujant pel Barranc de les Costes fins a la collada que comunica el cim amb el Pic de les Costes.
- Des de la Collada Barrada

Muntanyes de Catalunya (Les Borregues )

És una muntanya de 2.693 metres que es troba entre els municipis de Queralbs, Setcases i Vilallonga de Ter al Ripollès, en la provincia de Girona.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Rius de Catalunya (Francolí)

És un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
El punt de naixement del Francolí no està del tot establert; s'acostuma a dir que neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), però el riu ja s'anomena "Francolí" abans d'arribar a l'Espluga; en aquesta població només s'hi ajunta el riu Sec, molt a prop de la Font Major. L'aigua que brolla en aquesta cova no és més que la part infiltrada de les rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades. Així, el veritable naixement del Francolí seria dins del terme municipal de Vimbodí, on el barranc dels Torrents s'ajunta al riu Milans. De fet, algunes fonts donen com a origen del Francolí el barranc de Viern, tot i que aquest barranc és solament un afluent del Milans.
Al terme de Montblanc, a l'aiguabarreig del Francolí amb el riu Anguera es troba la zona humida de la Sallida. Es tracta de terrenys de titularitat pública que ocupen una superfície d'unes 14,5 hectàrees. ÉS un espai interessant on s’hi poden observar tota mena d’ocells d’aiguamoll i on lentament es recupera la vegetació típica del bosc de ribera
La desembocadura del riu Francolí es localitza al mateix port de la ciutat de Tarragona al Mar Mediterrani, està catalogada com a zona humida, i ocupa una superfície de 13,5 hectàrees. Es tracta d’un espai molt degradat per les infraestructures portuàries, carreteres, vies de ferrocarril, polígons industrials, abocaments contaminants aigües amunt, etc. Això ha afectat molt negativament la vegetació, reduïda a uns pocs retalls de canyissar, bogar i algun peu aïllat de tamariu (Tamarix sp.). Tanmateix, el seu interès ecològic és elevat. S’hi poden observar espècies com el cames-llargues (Himantopus himantopus), el corriol petit (Charadrius dubius) o el corriol camanegre (C. alexandrinus) que, si bé no nidifiquen actualment a l’espai, sí que ho fan en altres punts del port de Tarragona. Igualment, pel fet de situar-se en plena costa catalana l’espai resulta molt atractiu per a la fauna migradora i hivernant, esdevenint una important zona de descans.

Pel que fa als principals factors que afecten de forma negativa l’espai destacar aquells lligats a la mateixa localització de l’espai: soroll, infraestructures portuàries, carreteres, camins i abocaments. El riu Francolí fou objecte d’un procés de canalització l’any 2002 que influencià en gran mesura l’espai, ja que es van modificar els marges del riu i es van reduir les comunitats vegetals de forma important.

Rius de Catalunya (Gaià)

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Serra de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament el Bloc del Gaià, i passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus. Travessa la Serralada Litoral per l'estret del Cardenal, en el qual s'hi ha construït el pantà del Catllar, inaugurat el 1975, que permet a Repsol, propietària de l'embassament, aprofitar les aigües per a la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. En conseqüència, els seus últims 11 km finals els baixa sec majoritàriament durant tot l'any, ja que el pantà la reté tota, destruint en gran part el ecosistema que albergava especies amenaçades com el barb cua-roig. En l'actualitat, es destinen projectes per a la seva recuperació, tot i que segueix sense flux d'aigua.

Desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès. A la desembocadura forma una llacuna separada del mar per una barra de sorra. Aquesta llacuna i els seus voltants formen part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Gaià.
La vall del riu Gaià conté una altíssima densitat de fortificacions medievals construïdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Àndalus.

La desembocadura del riu Gaià és un petit espai d'unes 5 hectàrees corresponent al calaix del riu Gaià entre la via del ferrocarril i el mar. Està ubicat dins de l'antic terme de Tamarit, avui en dia agregat al municipi de Tarragona. L'espai presenta zones embassades i una desembocadura oberta en una platja sorrenca.
La vegetació de l'espai està constituïda per diverses comunitats vegetals que ocupen ambdós costats de la llera del riu. Pel que fa al tram del riu més allunyat del mar, hi ha un retall de bosc de ribera característic dels rius mediterranis, dominats per l'àlber (Populus alba) amb presència de freixes (Fraxinus angustifolia) i l'om (Ulmus minor). El tram mitjà l'ocupa bàsicament el canyar (Arundini-Convolvuletum sepium). El canyissar característic de les aigües dolces del litoral ocupa les vores fins arran de la platja de Tamarit. L'espècie més característica és el canyís (Phragmites australis) acompanyat, en indrets on el nivell de l'aigua no és important, per boga (Typha angustifolia), la jonça d'estany (Schoenoplectus lacustris), el lliri groc (Iris pseudacorus), el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica) i la salicària (Lythrum salicaria). També són comuns el jonc boval (Scirpus holoschoenus), la menta borda i espècies pròpies de la bardissa de les vores de camins i conreus com ara l'esbarzer. L'espai constitueix un refugi per a alguns elements faunístics i destaca com a zona de repòs i aturada d'ocells en les seves rutes de migració. S'ha detectat a l'espai la presència regular de 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades en tota la conca del riu Gaià i s'ha detectat la presència de més de 80 espècies d'ocells diferents.

El paisatge de l'espai contrasta amb el seu entorn, intensament dedicat als conreus o a usos turístics i recreatius. Tot i tractar-se d'un espai natural protegit força ben conservat aquest està sotmès a una desmesurada freqüentació, sobretot durant els mesos estivals, i redueix de forma important l'àrea d'influència de l'espai; hi ha la tanca d'un càmping a només 5 metres de la zona humida. Amb l'objectiu de conservar i recuperar l'espai, el juny del 1998 es va signar un conveni de col·laboració per a la conservació de l'espai entre la Direcció General de Medi Natural del DARP, l'Ajuntament de Tarragona, el Consell Comarcal del Tarragonès i l'Associació Mediambiental la Sínia. Són diversos els projectes que s'hi ha dut a terme a l'espai, entre els quals destaquen la vigilància, informació i manteniment de l'espai, la creació d'un centre d'informació i educació ambiental, estudis de seguiment de fauna, un projecte de reintroducció d'òlibes i camps de treball, entre d'altres.

L'espai de la desembocadura pertany a des de l'any 1992 al PEIN i per ordre de 7 de juny de 1995 fou declarat Reserva natural de fauna salvatge. A més està inclòs com a espai de la Xarxa Natura 2000

Rius de Catalunya (Foix)

El riu de Foix és un riu de Catalunya. Neix a la Serra d'Ancosa, a la Serralada Prelitoral al terme municipal de la Llacuna, creua la depressió prelitoral i la Serralada Litoral per desembocar al Mediterrani a Cubelles (Garraf). El seu règim hídric és típicament mediterrani amb variacions estacionals molt acusades.

En el seu recorregut destaca el pantà de Foix, que va ser inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal. Aquest embassament permet aprofitar les aigües del riu de Foix, de manera que aigües avall el riu és sec la major part de l'any.

La desembocadura del riu de Foix, a Cubelles, forma una zona d'espais humits de gran atractiu en aquest municipi

Rius de Catalunya (Riera de Ribes)

La riera de Ribes, amb un recorregut de 18 km, és el col·lector de diversos cursos d'aigua de les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf. Neix al terme de les Cabanyes a l'Alt Penedès i durant el seu camí recull l'aigua de diversos torrents que s'uneixen per formar el torrent de Can Ferrer de Llacunalba i, més endavant, les aigües d'Olivella revertides pel fondal de Mas Mestre. També hi conflueixen les aigües de la riera de Begues i de la de Jafre, entre altres. La riera de Begues també està formada, al seu torn, per diversos corrents d'aigua com la riera d'Oleseta, els torrents dels Pelagons, dels Trullols, de la Romenguera, del Querol i del Pou de la Vinya.

La confluència de les rieres de Ribes i de Begues al terme de Sant Pere de Ribes amplia la riera de Ribes, que, després d'envoltar tot el poble i rebre les aigües procedents del Montgròs canalitzades pel torrent de l'Espluga, s'ajunta amb la riera de Jafre, prop de Can Quadres de la Timba. Després d'aquest recorregut, entra al terme de Sitges, i va desembocar al mar, a la zona coneguda com el cap dels Grills, a la mateixa costa de Sitges.
La desembocadura de la riera de Ribes es localitza al municipi de Sitges. Es tracta d’un espai limitat per la platja, el límit urbà de Sitges i els terrenys d'un camp de golf. En aquest espai la riera de Ribes forma una petita llacuna d’1,5 hectàrees on es barreja l’aigua de la riera i el seu aqüífer amb l’aigua de la Mediterrània. Es tracta d'un petit espai litoral que té l’interès de trobar-se al mig d’una de les principals rutes de migració d’ocells de l’Europa occidental a l’Àfrica, fet que el converteix en una zona de refugi i de pas important. La llacuna ha experimentat una forta degradació, com a conseqüència de l'elevada freqüentació humana, l'abocament de deixalles i uns usos invasius i inapropiats dels marges de la llera. S'hi havia citat herbassars de Ruppia, però actualment la contaminació de les aigües impedeix el desenvolupament de comunitats d'interès. Als marges de la llacuna hi ha jonqueres de Juncus acutus (hàbitat d’interès comunitari 1410 "Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)") i petites restes de salicornar, molt empobrides. A la platja, formada per un codolar, hi prospera l'hàbitat 1210 "Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica", molt degradat també per l'elevada freqüentació. Pel que fa a la fauna, es coneixia la presència de peixos d’estuari (llises, etc.), però la barrera de còdols que actualment separa la llacuna del mar impedeix la viabilitat de les poblacions. Pel que fa als ocells, constitueix en el principal element d'interès de l'espai. S’observen, sobretot en èpoques de pas, nombroses espècies de zones humides (corriols, anàtides,etc.). L’estat de degradació d’aquest espai és notori (deixalles, runes, infraestructures diverses als marges, etc). Així mateix, la pressió turística dels voltants condiciona el potencial ecològic que aquest podria tenir.